En un temps molt molt llunyà, una jove   aranya mascle s’ enamorà de la lluna. A la nit  li parlava i durant el dia l’enyorava. Volia casar-se amb ella, i  teixí una immensa xarxa per poder arribar al seu costat. El dia en què tot estava a punt, plogué  i perles d’aigua quedaren retingudes allà on els fils de la teranyina s’encreuaven. A la nit, l’aranya llançà amb força la xarxa. La lluna, però, va tenir por d’un amor tan foll i s’aprimà fins a desaparèixer. L’aranya, en no veure-la, deixà anar la teranyina que  continuà sola  fins a l’infinit. Al cel, els fils no es veuen. Els nusos sí, són els estels.

Per Anna Garcia Pons

Reelaboració d’un conte de Bwéni Soalma. Au vent des brousses du Burkina Faso. L’Harmatan. París, 2006